FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que hom afecta davant d'algú, especialment per donar-li a entendre quelcom. Amb el posat que feia, vaig endevinar que no ho havia fet. El seu posat d'intel·lectual no enganyava ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha adquirit experiència i coneixements pel fet d'haver viatjat molt. S'havia enamorat d'una noia afable, culta, llegida i viatjada. Era capaç d'entendre aquells costums perquè era molt viatjat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura de dicció, usada com a llicència poètica, en què l'orador o l'escriptor s'interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, cavallerositat, etc., no vol dir el que té en el pensament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat de crear. Qualitat de creatiu. creativitat lingüística Capacitat que té un parlant de produir i entendre un nombre infinit d'oracions a partir d'un conjunt d'elements i de regles de combinació finits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduir per graus, a poc a poc. Li va insinuar la sospita en l'ànim. La metzina s'insinua en les venes. Reeixí a insinuar-se en el seu cor. Donar a entendre (alguna cosa) sense fer sinó indicar-la. Començar a manifestar-se, a percebre's, a aparèixer. Al fons s'insinua la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar entendre (quelcom) sense expressar-ho. No expressar amb mots en el discurs (allò que no per això deixarà d'ésser entès). Parlant de llibres, el que tinc vol dir el llibre que tinc, hom sobreentén, doncs, en l'antecedent el mot llibre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir una acció. M'explicà com les vàlvules accionen en un motor d'explosió. Posar en marxa (un mecanisme). Accionar el fre de mà. Fer moviments i gestos per donar a entendre alguna cosa o per acompanyar la paraula. Quan parla acciona exageradament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat de cònsol romà. Temps que durava aquesta dignitat. Càrrec de cònsol. Oficina d'un cònsol. Tribunal d'origen medieval per a entendre en els afers comercials de mar i terra. consolat de mar Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers [...]
